FEMINISME I LLUITA SOCIAL

La violència masclista és, per al catedràtic de Sociologia a la Universitat de Barcelona Ramón Flecha, “un problema estructural que està cristal·litzat en les institucions”. El seu origen, així com el de tota la societat actual, és el patriarcat. Es tracta d’un domini del poder sobre la llibertat exercit tradicionalment per alguns homes que ha penetrat el teixit de les estructures socials i que genera una situació de desigualtat entre homes i dones.

Diversos dels experts que han participat en aquest reportatge afirmen que actualment encara vivim en una societat patriarcal, una asserció amb què coincideixen la totalitat de protagonistes de (Re)victimitzades socialment. Així doncs, la violència masclista esdevé un problema estructural del mateix sistema patriarcal que continua esdevenint-se a partir d’uns dogmes i estereotips també patriarcals.

Tot i les importants accions que s’han produït en els darrers dos segles per capgirar aquesta situació, encara queden moltes coses per canviar, sobretot el fons de la qüestió. Tanmateix, Flecha afirma que “en 200 anys de lluites el millor moment és el d’ara” gràcies a les campanyes feministes com el #MeToo o el #NotAllMen. A partir d’aquestes s’ha aconseguit trencar estigmes de què significa ser víctima i s’ha produït un augment de les denúncies per violència masclista.

Malgrat això, no hi ha una opinió unitària sobre el que suscita el feminisme i com aquest pot ajudar a les dones que han patit violència. Per a la Ruth Frías, campanyes com les anomenades li “porten certa contrarietat, perquè és cert que no hi ha cap altra forma de començar a guanyar terreny, però també m’indigna molt que hi hagi aquest activisme tan jutjat que es considera que és una moda”. Al seu torn, la S. A. creu que el feminisme ha de ser la plataforma per combatre la violència, però que s’ha de produir en el conjunt de tota la societat, una idea amb què coincideix la M. H. quan afirma que “s’ha de deixar que hi estiguem tots”.

Així doncs, Chárlez diu que “hi ha quelcom d’esperançador en el feminisme, però també és veritat que caiem en el risc de pensar que ho tenim tot fet. Hi ha la sensació que estem fent moltes coses, però el món segueix sent desigual per moltes persones i encara queda molt camí per recórrer”. Tanmateix, el feminisme s’erigeix com una de les poques alternatives per erradicar el problema, i posar-se les «ulleres liles» - una visió filtrada pel feminisme - ha de permetre entendre i veure què és la violència masclista. En aquest sentit, l’Alba Fernández ho té molt clar: “no pot ser que no les portis. No són ulleres, són la retina, els teus ulls. El món és impossible que me’l pugui mirar des d’una altra perspectiva”.