L'educació: la primera pedra

Amb tot, la societat encara no està prou implicada amb la problemàtica i la revictimització social és un fenomen que succeeix constantment en l’actualitat. En general, es veu a les dones que han patit violència masclista com a víctimes i se les etiqueta i estigmatitza basant-se en uns estereotips populars i masclistes sobre com haurien de ser i el comportament que haurien de tenir. Algunes d’aquestes conductes revictimitzadores es concreten en fets com posar en dubte la versió de la dona o fent-li comentaris titllant-la de persona dèbil.

En el rerefons d’aquesta problemàtica social i estructural hi ha l’educació. S’erigeix com un pilar bàsic per a la socialització dels nens i nenes i per a la perpetuació - o no - dels valors patriarcals. En aquest sentit, existeix una transmissió intergeneracional de la violència, és a dir, que aquesta s’aprèn amb el pas d’unes generacions a unes altres.

En conseqüència, Valls explica que és fonamental “la socialització dels nens a l’escola, al pati, a la família i a tot arreu” a partir d’activitats i programes pensats en clau de gènere. De fet, la Llei Orgànica 1/2004 preveu que la formació dels professionals dels centres educatius es faci basant-se en aquesta perspectiva. Alhora, també és important tenir en compte les darreres investigacions i evidències científiques sobre el tema i fomentar l’educació sexual des d’edats primerenques a les escoles, però sense caure en rols típicament masclistes.

Altrament, el Dr. Cobo afegeix que “la violència contra les dones es transfereix de forma cultural dins dels entorns familiars que són els que transmeten els valors”, ja que, des d’aquests ambients, els nens i nenes poden aprendre mecanismes d’opressió, sotmetiment i justificació de la violència. Per tant, cal educar els fills des de zero, a partir de la llibertat i el respecte. Així doncs, per a Chárlez és convenient “destruir el sistema des de la base”, posant èmfasi en l’educació, i “col·locar la responsabilitat en cadascun de nosaltres”.