Bifurcar la recuperació

Per fer més amè el retorn a una vida normal - malgrat que aquesta no tornarà a ser la mateixa a causa del trauma viscut - les dones poden visitar centres socials on són ateses de manera oberta, lliure, i en la majoria de casos, gratuïta. Són serveis que van apareixent cada vegada a més localitats d’arreu del país, un exemple dels quals és el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), de Barcelona. Per definició, es tracta de centres ambulatoris municipals que ofereixen atenció específica a persones que han patit situacions de violència masclista, i que, alhora, proporcionen assessorament als professionals i entorn de la dona. Duen a terme una acció integral a partir de la intervenció de diversos experts, ja que, per a Chárlez, “entenem la recuperació de la violència des d’un lloc multidisciplinari, ja que són moltes les àrees que són afectades per la violència i cal intervenir en cadascuna d’elles”.

Ara bé, no totes les dones reben el mateix tractament. La majoria de casos que arriben al SARA vénen derivats de serveis mèdics o socials com a part del protocol d’actuació. Un cop al centre, i en funció de les característiques que presenta la dona en arribar - estat de la recuperació, procés legal, etc. -, se li dona un tracte ambulatori en cas que estigui en risc la seva salut o un tracte d’acompanyament, on se li ofereix tot allò que li faci falta, des d’assessorament legal fins a un lloc on allotjar-se si conviu amb el maltractador. Després d’aquesta primera fase de l’atenció, un cop s’ha analitzat en quin estat de la recuperació es troba la dona, se li proposa un tractament psicològic convencional o bé s’aposta per la teràpia grupal.

Per una banda, en el cas de les sessions individuals intenten tornar a connectar amb les experiències emocionals que han estat anul·lades per la violència. Castillo explica que es volen “abordar els aspectes dolorosos del maltractament amb la garantia que el o la terapeuta serà respectuós amb elles”. D’aquesta manera, s’elabora l’experiència traumàtica des d’una condició de seguretat i es treballa el grau d’afectació de la pròpia imatge de cada dona. D’altra banda, segons un estudi de l’Hospital Mútua de Terrassa sobre la teràpia grupal titulat Grupos de terapia para mujeres víctimas de violencia de género (2008), els grups terapèutics promouen que les testimonis sentin menys ansietat a l’hora d’explicar i reviure el fet traumàtic. De la mateixa manera, la investigació conclou que les persones sotmeses a aquest tipus de teràpia també experimenten millores en els seus ratis de depressió i histèria, uns resultats que concorden amb l’opinió de les professionals del SARA, Patricia Chárlez i Sandra Utrilla, qui consideren que les teràpies grupals “tenen uns efectes molt potents, i en els casos que es poden dur a terme suposen una pedra angular en la intervenció”.