Tot i la importància d’aquests tractaments, és imprescindible un treball multidisciplinari i en xarxa entre les diverses entitats que intervenen en la recuperació de les dones. En aquest sentit, no només el personal sanitari o els cossos de seguretat tenen una funció cabdal, sinó que agafen molta força els treballadors socials i altres experts que s’encarreguen de millorar les demandes socials de les dones. Una de les treballadores socials del SARA, Sandra Utrilla, explica que s’encarreguen de totes les gestions que s’hagin de fer en relació als recursos i l’autonomia econòmica, l’habitatge, la xarxa social de la dona i la seva família, i la inserció laboral que acostuma a anar lligada a la formació.

Tanmateix, existeixen altres tipus de tractaments que se surten del procés de recuperació convencional, però que poden tenir un impacte molt positiu en la vida de les dones. És el cas de la S. A., qui després de patir violència emocional durant molt de temps, va decidir recórrer a la meditació i la introspecció. “He aconseguit treballar molt el perdó i el no rancor, m’ha fet una altra persona”, diu després d’assegurar que la meditació l’ha fet aconseguir no tenir odi.

Malauradament, els tractaments no sempre tenen els resultats desitjats. La Ruth Frías i l’A. D. van recórrer a les regressions per resoldre les seqüeles psicològiques causades per la violència, però ambdues reconeixen que, en el seu cas, aquest tipus de teràpia les feia patir més. La Ruth explica que “em feien sortir fatal, no necessitava fer una regressió per saber el que havia passat. Havia tornat a viure el mateix i m’ho emportava a casa”.

En qualsevol dels casos mencionats, el professional sempre ha d’anar molt amb compte de no revictimitzar les dones, ja que aquestes arrosseguen uns patrons relacionals que poden extrapolar a la seva comunicació amb el terapeuta. Així doncs, els experts han d’observar aquests patrons i autorevisar-se constantment per tal de no caure en la revictimització.