INTRODUCCIÓ

Una de cada tres dones al món ha patit violència masclista - en alguna de les seves múltiples formes - al llarg de la seva vida, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I és que la violència masclista té una magnitud i un impacte inesperats en la nostra societat, ja que, contràriament al que generalment es creu, no es concreta en casos aïllats, sinó que té un caràcter sistèmic dins d’aquesta.

Tanmateix, la violència és només l’inici, la punta d’un iceberg que amaga una gran quantitat de gel per sota de l’aigua, i que té un rerefons més complicat que la mateixa violència. En paraules del doctor Ramón Flecha, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Barcelona, moltes de les persones que han denunciat casos de violència contra les dones asseguren que “és més dur el procés posterior al fet traumàtic, que no pas el propi fet”.

El procés de recuperació que viuen les dones que han patit violència masclista és llarg i complex, i pot arribar a durar anys. La dona ha de passar per tota mena d’institucions i té contacte amb tota mena d’actors, des de la seva pròpia família, amics i cercles propers fins a professionals de l’àmbit mèdic, psiquiàtric, legal i social.

(Re)victimitzades socialment vol deixar constància de les diferents fases que integren aquest procés per tal d’informar i sensibilitzar la nostra societat de què la recuperació també forma part de la violència masclista, que arriba a ser cabdal per la vida de les dones que la pateixen, però que també té una cara fosca. La revictimització que moltes de les dones viuen en les diverses etapes que componen la seva recuperació és un fet que planteja una nova realitat.

Fins a quin punt la societat contemporània està preparada per acompanyar aquestes dones en el seu procés? I encara més, què passa quan la dona es considera recuperada, però la societat la segueix estigmatitzant i etiquetant com a una víctima?