Internacionalment, molts països disposen de lleis contra la violència domèstica, malgrat que no tots tenen en compte els altres tipus de violència masclista. Tot i això, encara són molts els estats que no han aprovat mesures o legislació per aturar el problema. Si es té en compte l’evolució dels enjudiciats i condemnats per violència masclista a Espanya, es pot comprovar que són més els agressors enjudiciats que els condemnats, tot i que des del 2013 hi ha una tendència a l’alça pel que fa al nombre de condemnes. Quant a les dades de Catalunya, durant el 2018 van interposar-se 23.098 denúncies i van enregistrar-se 1.678 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.
El camí legal que pot emprendre una dona que ha patit violència masclista és llarg i diferent segons cada cas, però sempre s’inicia amb la denúncia del fet, encara que les dones perjudicades tenen dret a una advocada o advocat d’ofici, és a dir, a tenir assessorament legal, abans d’interposar-la. No existeix un únic tipus de denúncia i aquestes varien en funció de si s’han fet a través de la policia, directament dels jutjats o a partir d’un informe mèdic on es comunica que hi ha hagut delicte. Tanmateix, el percentatge de dones que ha patit violència masclista i que denuncia és molt baix, ja que moltes vegades aquestes no identifiquen que estan vivint violència i es troben en una situació de dependència respecte de l’agressor o els fa vergonya, por i paüra el procediment legal.