0

I-PROTOCOL1png copy (1)

Tant Vall com l’advocada Rosa Cuadra coincideixen a dir que hi ha hagut un increment molt important del nombre de denúncies com a conseqüència de campanyes socials i mundials com el #MeToo. Així doncs, no és que hi hagi més casos de violència, sinó que avui en dia se’n denuncien més. A més, Cuadra declara que “en el moment en què es posa la denúncia, es posa en marxa el tren, però no es té potestat per aturar-lo”, ja que s’està iniciant el procediment legal que no es pot frenar.

 

Aquest pot ser divers i, en alguns casos, no arriba a un judici per falta de proves, perquè l’agressor es nega a declarar o perquè la dona retira la denúncia. Així mateix, el procés pot ser de judici ràpid, de diligències prèvies o de sumari. En qualsevol dels casos, acostuma a haver-hi una primera fase d’investigació que es conclou amb una segona fase en què es presenten els escrits d’acusació, es realitza un judici oral i es culmina el procediment amb l’execució d’una sentència condemnatòria si n’hi ha.

A la llarga, els processos legals esdevenen molt complexos i acaben sent una font de revictimització de les dones. Segons explica l’informe d’Irídia, Violència institucional i revictimització en el sistema judicial i de denúncia de violències sexuals (2018), la violència institucional és “la violència física, sexual, psíquica, simbòlica o ambiental, exercida de manera abusiva per agents i funcionaris de l’Estat, així com per l’Estat mateix de manera difusa, en compliment de les seves funcions incloent normes, protocols, pràctiques institucionals, maneres d’actuar d’una persona o grups de persones”. Així doncs, s’hi inclourien conductes actives que ataquen les dones per qui són, com són, les seves maneres de fer o les seves creences. A més, en molts casos són elles qui han de provar primer la seva innocència, per poder demostrar posteriorment la culpabilitat dels seus agressors, ja que s’utilitza la seva personalitat o estil de vida per treure’ls credibilitat i per justificar la violència que han rebut.

 

Alhora, aquest tipus de conductes contribueixen a la revictimització de les dones en qüestió perquè afecten els seus tempos vitals, entorpeixen el seu procés de recuperació i fan sentir-les responsables de l’experiència viscuda. Trobem un exemple d’aquest tipus de violència en el cas de la M. H., a qui els Mossos d’Esquadra van demanar que portés totes les proves que tenia al jutjat, però “quan havia de veure el resultat de la denúncia, res del que havia fet i havia portat hi constava”.

Les dificultats del procés legal

 

Com a part del procés legal, els cossos de seguretat han d’intervenir coordinats amb la resta d’agents que formen part de la recuperació. Han d’investigar els fets i implementar mesures que protegeixin la dona i els seus familiars; l'han d'informar constantment sobre l’agressor; documentar la seva declaració i, finalment, controlar les mesures judicials de protecció que se li apliquen.