El procediment i l’assessorament legal és una de les fases del procés de recuperació de la violència masclista més complexa i, alhora, polèmica, ja que és on es troba un risc més elevat de revictimització de les dones. A l’Estat espanyol, la llei que estableix mesures de protecció contra la violència de gènere és la Llei Orgànica 1/2004, la qual té la finalitat de prevenir, sancionar i erradicar la dita violència, al mateix temps que assistir a les dones i els menors que en són víctimes.

Aquesta llei és relativa al Codi penal i permet establir què és delicte i què no, al mateix temps que inclou, entre d’altres, mesures relatives a la sensibilització del problema, al sistema educatiu espanyol i la formació dels professionals, garanteix els drets de les dones a una assistència jurídica i social, determina la funció de forces i cossos de seguretat i la seva col·laboració amb altres poders públics, i ofereix mesures judicials de protecció i seguretat per a les dones. Quan es va aprovar el 2004, la Llei Orgànica 1/2004 va ser pionera arreu d’Europa, tanmateix, en l’actualitat s’ha quedat enrere.

Segons l’advocada especialista en dret penal i assessora en polítiques públiques, Carla Vall, “s’hauria de fer un pas valent per introduir les violències més greus, violències sexuals i violències que acabin en resultat de feminicidi”. De fet, aquesta llei queda restringida en alguns àmbits, ja que no inclou tota l’amalgama possible de violències masclistes ni considera l’assassinat de les dones en clau de gènere. D’altra banda, encara que no en aquesta llei, el Codi penal també estableix quins són els delictes que atempten contra la llibertat i indemnitat sexuals, en què inclou les agressions i els abusos sexuals.

Pel que fa a l’àmbit europeu, el maig de 2011 el Consell d’Europa va aprovar el Conveni d’Istanbul, un acord sobre la prevenció i la lluita envers la violència contra la dona i la violència domèstica. Pretén establir tolerància zero respecte al problema mentre que apel·la a un canvi d’actitud - sobretot d’homes i nens - i crea consciència. El conveni crida a una major igualtat perquè la violència contra la dona “està profundament arrelada en la desigualtat de gènere en la societat i s’ha perpetrat a través d’una cultura de tolerància i negació”. Així doncs, obliga als estats membres a prevenir el problema, protegir i assegurar les necessitats de les dones, perseguir penalment als agressors i crear polítiques integrades que donin una resposta global a la violència. A més, d’entre els delictes que estableix el conveni hi ha la violència domèstica, l’assetjament i l’assetjament sexual, la violència sexual, els matrimonis forçats, la mutilació genital femenina i l’avortament i esterilització forçats.